Combat les taques més difícils
Es comú que després de treure una peça de la rentadora la taca sigui en el seu lloc. Certes taques són més difícils d’eliminar que altres, i el detergent per si sol no pot amb elles,
especialment en la roba de color. En canvi en la roba blanca un dels problemes més
comuns és que a mesura que la rentem, aquesta va perdent la blancor original,
tornant-se grisenca a poc a poc.
Existeixen pocs productes sense lleixiu que presentin una bona solució a aquests
problemes quotidians, per això és molt important en el moment d’escollir un producte d’aquest tipus fixar-se en que sigui una marca de confiança, d’aquesta manera ens assegurem de la seva eficàcia i d’obtenir el millor resultat en una sola rentada.
Això ens ajuda a no perdre el temps i a estalviar diners gastant el producte just. És essencial seguir les recomanacions de dosificació dels fabricants i no utilitzar més quantitat de l’indicada en les etiquetes del producte.
* Cafè, te, vi:
Aquestes taques es treuen millor aplicant sobre elles un lleva-taques multius sense lleixiu. Després renta la teva roba en una rentadora afegint aquest producte a la cassoleta juntament al teu detergent habitual. En peces que ho permetin, és millor rentar en aigua
calenta (50º).
especialment en la roba de color. En canvi en la roba blanca un dels problemes més
comuns és que a mesura que la rentem, aquesta va perdent la blancor original,
tornant-se grisenca a poc a poc.
Existeixen pocs productes sense lleixiu que presentin una bona solució a aquests
problemes quotidians, per això és molt important en el moment d’escollir un producte d’aquest tipus fixar-se en que sigui una marca de confiança, d’aquesta manera ens assegurem de la seva eficàcia i d’obtenir el millor resultat en una sola rentada.
Això ens ajuda a no perdre el temps i a estalviar diners gastant el producte just. És essencial seguir les recomanacions de dosificació dels fabricants i no utilitzar més quantitat de l’indicada en les etiquetes del producte.
* Cafè, te, vi:
Aquestes taques es treuen millor aplicant sobre elles un lleva-taques multius sense lleixiu. Després renta la teva roba en una rentadora afegint aquest producte a la cassoleta juntament al teu detergent habitual. En peces que ho permetin, és millor rentar en aigua
calenta (50º).
Petita Història dels Detergents.
Al llarg dels segles la bugada ha donat lloc a una història que mereix la pena explicar, curiosa i interessant. Retrocedeix amb nosaltres i descobreix com ha arribat la nostra societat fins la rentadora, el detergent i les comoditats actuals. Et quedaràs gelada amb el final, és sorprenent!
En la història del sabó s’entrellaça la literatura i la llegenda, de manera que és difícil trobar fonts concretes. Però centrant-nos en la part històrica, hi ha indicis de que en l’antiga Babilònia ja s’utilitzava el sabó, i que també els sumeris i els hebreus el coneixien.
Així mateix, els egipcis l’utilitzaren tant per rentar la roba com per a fins medicinals. A més, en el segle I d.C., el naturalista e historiador romà Plinio, ens parla en els seus escrits d’un sabó tou conegut pels antics pobles germànics, i d’un altre sabó més dur utilitzat pels gals.
Història
Una història comú
La fórmula de sabó més antiga data aproximadament del 2250 a.C., però va ser en el segle VII, en la ciutat italiana de Savona (a la qual es deu el seu nom), on es va començar a elaborar un sabó a base d’olis d’oliva, que també es feien a Espanya i era conegut com el sabó de Castilla”.
L’industria sabonera va sorgir en les ciutats costeres del Mediterrani, afavorides per l’abundant presència d’oli d’oliva i de sosa natural, procedent de les cendres de les
algues marines. En el segle XV apareix també el conegut “sabó de Marsella”. Pel seu
preu extremadament car, no seria realment fins el segle XIX quan es va expandir el seu
ús al llarg d’Europa i de la resta del món.
Elaboració industrial
Del sabó al detergent
Fins llavors, allò que avui anomenem “detergent” era tant sols “sabó”. Tot i així, amb el segle XIX va arribar el moment de l’evolució. Es va comprovar que en aigües dures (amb calci i ferro) els sabons reaccionaven sense dissoldre’s, creant masses salines. Aquesta limitació dels sabons com agents de neteja, va donar un gran impuls a l’industria, i en 1879, James Norris Gamble, químic qualificat, va crear un sabó blanc econòmic que es va anomenar “Ivory” (marfil), nom que representava a la perfecció les principals característiques del sabó: blancor, puresa, suavitat i llarga duració.
Amb ell es va donar l’inici de l’era del detergent.
Anys d’experiència. L’evolució del detergent
No va ser fins el segle XX quan va començar ha evolucionar l’era del detergent. En Espanya, tenim que esperar fins l’any 1967 per poder trobar en el mercat el primer
detergent, concretament de la marca “Ariel”, especialment formulat amb enzims lipoactius, per eliminar les taques difícils, un detergent que amb els anys s’ha convertit en la marca més important d’aquest país en el rentat de la roba, i en una de les principals marques a nivell internacional.
Fa 40 anys només el 35% de les llars
espanyoles tenien rentadora. Com han
canviat les coses!
Els primers detergents produïen tanta
escuma que un gran riu com el Missisipi
es va convertir en un enorme safareig
cobert de bombolles blanques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario